SINOPSI DE LA NOVEL·LA

Un esclat de llum és una novel·la sobre un període de molta efervescència política. Està basada en uns fets que tenen un fonament històric. El 1868, l'any en què la reina Isabel II va ser derrocada, representa una data clau en la crònica del segle XIX. És un temps nou que avança confiant en el progrés. L'elaboració de la pansa és aleshores el motor de l'economia de la Marina Alta. La rivalitat entre dues famílies benestants de Xaló, els Montaner i els Llopis, constitueix l’eix central de la narració. Els Giner, els propietaris dels quatre molins de Xaló, donen suport als primers i els Durà, una nissaga de preclars juristes, fan costat als segons. Cap dels bàndols vol renunciar a formar part del govern municipal, perquè com diu un dels personatges de la novel·la: "Ells i nosaltres desitgem prosperar i ningú no pot fer-ho si no té el poder o es troba arrecerat per la seua ombra". La lectura d'aquesta obra us transportarà a una època pretèrita plena de contradiccions, però també de grans esperances.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

UNA BASSA SINGULAR

Una de les basses més conegudes i fotografiades de Xaló és, sens dubte, la del Xopena. Sobre ella, a l'internet podeu trobar un grapat de boniques imatges. Els seus arcs li donen un aspecte singular, que sempre captiva l'atenció dels visitants. Però, qui la va manar construir? Aquesta pregunta apareix contestada en la meua novel·la “Un esclat de llum”, publicada per Edicions del Sud.
Més informació

LES APARENCES ENGANYEN

Isabel II s’autodeclarava reina liberal, però només era una aparença. I per què? Una concepció patrimonial del poder és de tot punt incompatible amb l’ideari del liberalisme. I, per desgràcia, ella la professava. La tenia vigorosament arrelada al seu cor. Quantes coses es van dir de la reina en els mesos anteriors a la revolució! La major part eren crítiques com la que ve a continuació: ––La reina pensa que Espanya és la seua finca particular. Ha fet i ha desfet sense pres tar atenció a la voluntat del poble, i una tal conducta sempre té greus conseqüències. Si ara esclatara una revolució, no seria tan esbravada com la de 1854. La gent ha perdut la confiança en la monarquia ––va dir Jaume Giner i Servet. ––És que la reina n’ha fet de tots els colorets ––va contestar el seu nebot, Joan Giner i Martí. ––No puc contradir-te, perquè jo també crec ha sigut una volantinera. No sé com vam poder dipositar en ella tantes esperances. Aquest és un fragment de la novel·la  Un esclat de...
Més informació

UN ANTIC CEMENTERI

El porrat de Sant Doménec és sempre un esdeveniment. S’hi apleguen veïns del poble, però també molts forasters. Té una gran anomenada arreu de la comarca. No heu sentit mai dir allò de “Sant Antoni està a Benissa; Sant Joan, a Mosquera; Sant Doménec, a Xaló i Jesús Pobre, baix Montgó”? Segur que sí! Són, sens dubte, els tres porrats més importants de la Marina. El de Xaló ha millorat força d’ençà que van traslladar el cementeri de la partida de l’Ermita a la de Benibrai. Era un “camposanto” massa menut en relació al nombre d’habitants de Xaló (sobre uns tres mil). La faena de l’enterrador s’havia tornat ben dificultosa. Trobar lloc per als nous difunts era tota una aventura: si no s’hi posava una especial cura, podia produir-se l’execrable circumstància que l’acció de cavar un clot per a un cos servira també per al desenterrament d’un altre amb la carn encara intacta. I, com a remat i coronació d’incomoditats, si s’havia de soterrar algú el dia del porrat, la caixa la passaven per...
Més informació